Bruxisme - Evaluació

2024-01-17
Engin Akyurt
Engin Akyurt

Introducció

Al llarg dels anys, el diagnòstic del bruxisme s'ha basat en l'exploració pròpiament visual, en la qual s'observen elements com el desgast dental, la galta i llengua indentada, així com la possible aparició de torus (exostosi a les genives cara interna), però, com s'ha explicat en posts anteriors, actualment se sap que el bruxisme no te la necessitat d’expressar-se mitjançant contacte dental, per la qual cosa es poden trobar pacients bruxistes sense desgast dental, i això implica que a través de la simple exploració visual, hi ha un percentatge de població bruxista, amb símptomes, no diagnosticada. També cal tenir en compte les comorbiditats, és a dir, que el bruxisme sigui una resposta protectora a un trastorn de la son com la SAOS o l'ERGE. En aquesta línia, amb la finalitat de generar una exploració el més acurada a l'evidència actual i donar una major cobertura al grup de població no diagnosticada, un grup d'experts entre els quals es troben Daniele Manfredini o Frank Lobbezoo, van desenvolupar el mètode STAB d'avaluació del bruxisme.

El Mètode STAB

El mètode STAB (Sleep-Time Assessment of Bruxism), desenvolupat i perfeccionat per experts en odontologia i medicina de la son al llarg dels últims anys, és una metodologia avançada per a l'avaluació i diagnòstic del bruxisme principalment durant la son. La validesa científica de STAB es sustenta en investigacions i estudis clínics que han demostrat la seva eficàcia en proporcionar un diagnòstic més precís i detallat del bruxisme, superant les limitacions dels mètodes convencionals basats en autoinformes o avaluacions clíniques subjectives.

Els components d'exploració del mètode STAB es divideixen en dues categories principals: no instrumental i instrumental.

1. Components d'Exploració No Instrumental:

- Avaluació Clínica: Inclou l'examen físic del pacient, amb èmfasi en la musculatura mandibular i l'estat dental. Es busca evidència de desgast en les dents, sensibilitat muscular i altres signes físics de bruxisme.

- Historial del Pacient: Es recull informació detallada sobre els hàbits de son, nivells d'estrès, i presència de símptomes relacionats amb el bruxisme, com mal de cap o mandíbula.

- Tests específics: com el Qüestionari de Bruxisme Autoinformado (CBA) que ens donarà una visió general de la simptomatologia característica del bruxisme del pacient, tant a nivell funcional, musculoesquelètic o odontològic. El test de Pittsburgh ens proporcionarà una orientació en la qualitat de la son (sospita de SAOS), i també és especialment interessant l'escala d'estrès percebut o el qüestionari de Nijmegen (específic per detectar símptomes d'hiperventilació)

- Tests funcionals: a causa de la gran relació del bruxisme amb l'activitat autonòmica simpàtica pot ser interessant valorar aspectes com les respiracions per minut del pacient amb la finalitat de detectar patrons d'hiperventilació (+ de 13 x minut) i el test de nivell d'O2 corporal que ens pot oferir una aproximació de nivells deficitaris de CO2 característics dels patrons d'hiperventilació i excés d'activitat simpàtica.

(Aquest apartat és afegit per mi, no es mostra en el mètode STAB tal com es va dissenyar, té més a veure amb la meva visió clínica)

2. Components d'Exploració Instrumental:

- Polisomnografia (PSG): Aquesta tècnica de monitoratge de la son registra diverses funcions fisiològiques durant la son, com l'activitat elèctrica cerebral, moviments oculars, activitat muscular, i respiració. Es realitza durant ingrés hospitalari d'una nit.

- Poligrafia: És una versió simplificada de la polisomnografia que es realitza al domicili del pacient. Aquest tipus d'estudi està dissenyat per ser menys intrusiu que la polisomnografia realitzada en un centre hospitalari. Durant una poligrafia domiciliària, s'utilitzen equips portàtils per registrar funcions corporals essencials mentre el pacient dorm en el seu propi entorn. Generalment, aquests equips monitoritzen aspectes com la respiració, apnees obstructives o centrals, la freqüència cardíaca, els nivells d'oxigen en sang, els moviments corporals i la posició durant la son. No obstant això, a diferència de la polisomnografia realitzada en un centre hospitalari, la poligrafia domiciliària no sol registrar l'activitat cerebral o el moviment dels ulls. Aquest mètode és comúment utilitzat per diagnosticar trastorns de la son, especialment l'apnea obstructiva de la son. La poligrafia domiciliària és menys exhaustiva que la polisomnografia, però pot ser suficient per a certs diagnòstics i és més accessible per a molts pacients.

- Dispositius Portàtils Específics: Aquests aparells, dissenyats per ser usats durant el son, monitoritzen l'activitat muscular mandibular, permetent detectar i quantificar els episodis de bruxisme. Poden incloure sensors de moviment mandibular i electromiografia per registrar l'activitat muscular. Un dels sistemes més coneguts és el sistema BiteStrip.

El mètode STAB es destaca pel seu enfocament integral i basat en l'evidència que combina avaluacions clíniques amb tecnologies d'avantguarda per a un diagnòstic i tractament més efectius del bruxisme. Malgrat tot, en el mètode STAB no tot són llums, també hi ha moltes ombres en relació amb aquest mètode. Com sol passar amb molts aspectes de l'evidència científica, el mètode STAB té grans dificultats a l'hora de ser desenvolupat clínicament, ja sigui per un fisioterapeuta o un odontòleg. Requereix d'una gran dedicació temporal durant les visites i el més important per al pacient, una forta despesa econòmica.

En aquesta línia des de l'àmbit de la fisioteràpia és especialment interessant desenvolupar una bona avaluació no instrumental i en cas de sospita d'altres trastorns de la son com el SAOS, complementar amb les proves més adequades per al pacient com la poligrafia o la PSG, ja que com es va comentar en l'article anterior, el BS pot respondre a una acció protectora davant l'apnea del son o el reflux gastroesofàgic (ERGE).

Toni Roman

Fisioterapeuta ColFiCat: 4545 / Osteopata DO MROE: 544

Membre de la Sociedad Española de Disfunción Craneomandibular y Dolor Orofacial (SEDCYDO)

Membre de la Sociedad Española del Sueño (SES) 

Bibliografia

Manfredini D, Ahlberg J, Aarab G, Bender S, Bracci A, Cistulli PA, Conti PC, De Leeuw R, Durham J, Emodi-Perlman A, Ettlin D, Gallo LM, Häggman-Henrikson B, Hublin C, Kato T, Klasser G, Koutris M, Lavigne GJ, Paesani D, Peroz I, Svensson P, Wetselaar P, Lobbezoo F. Standardised Tool for the Assessment of Bruxism. J Oral Rehabil. 2024 Jan;51(1):29-58. doi: 10.1111/joor.13411. Epub 2023 Feb 10. PMID: 36597658.

- Manfredini D, Ahlberg J, Aarab G, Bracci A, Durham J, Ettlin D, Gallo LM, Koutris M, Wetselaar P, Svensson P, Lobbezoo F. Towards a Standardized Tool for the Assessment of Bruxism (STAB)-Overview and general remarks of a multidimensional bruxism evaluation system. J Oral Rehabil. 2020 May;47(5):549-556. doi: 10.1111/joor.12938. Epub 2020 Feb 17. PMID: 31999846.

- Manfredini D, Ahlberg J, Aarab G, Bracci A, Durham J, Emodi-Perlman A, Ettlin D, Gallo LM, Häggman-Henrikson B, Koutris M, Peroz I, Svensson P, Wetselaar P, Lobbezoo F. The development of the Standardised Tool for the Assessment of Bruxism (STAB): An international road map. J Oral Rehabil. 2024 Jan;51(1):15-28. doi: 10.1111/joor.13380. Epub 2022 Nov 7. PMID: 36261916.

- Lobbezoo F, Ahlberg J, Verhoeff MC, Bracci A, Nykänen L, Manfredini D. Translation and cultural adaptation of the Standardized Tool for the Assessment of Bruxism (STAB) and the Bruxism Screener (BruxScreen): A 12-step guideline. J Oral Rehabil. 2024 Jan;51(1):67-73. doi: 10.1111/joor.13602. Epub 2023 Sep 25. PMID: 37749858.