Què és el sistema ADF Breathing i com pot millorar l'ansietat i l'insomni

L'ansietat i l'insomni són dos dels motius de consulta més freqüents avui dia, tant en l'àmbit clínic com en el de la salut laboral. Tot i que sovint es presenten com a problemes "mentals", la recerca actual és clara: en molts casos hi ha una base fisiològica i neurovegetativa alterada, especialment relacionada amb el sistema respiratori i el sistema nerviós autònom (SNA). En aquest context neix el sistema ADF Breathing (Axial–Diaphragmatic Framework), una metodologia de reeducació respiratòria avançada que integra neurofisiologia, biomecànica i modulació autonòmica.

ADF Breathing no és un conjunt d'exercicis respiratoris aïllats ni una tècnica de relaxació clàssica. És un framework clínic, és a dir, una estructura que permet entendre, avaluar i intervenir sobre la respiració com un sistema central de regulació. El seu objectiu principal és restablir un patró respiratori eficient, estable i adaptable, capaç de reduir la hiperactivació simpàtica i facilitar estats de calma fisiològica compatibles amb el descans i el son reparador.

Un dels punts clau d'ADF és que parteix de la idea que molts pacients amb ansietat i insomni presenten un patró respiratori disfuncional: respiració alta, ràpida, predominantment toràcica, amb poca participació diafragmàtica i una tolerància baixa al CO₂. Aquest patró manté activat el sistema simpàtic, augmenta la vigilància cortical i dificulta l'entrada en fases profundes de descans, tant de dia com de nit.

Des del punt de vista neurofisiològic, la respiració és una de les poques funcions capaces de modular directament el sistema nerviós autònom de forma conscient. ADF aprofita aquest fet treballant sobre mecanismes com la variabilitat sinusal respiratòria (RSA), el baroreflex i la relació entre ritme respiratori i activitat vagal. Mitjançant patrons respiratoris específics i progressius, es busca reduir el "gain" simpàtic i afavorir una dominància parasimpàtica funcional, sense forçar la relaxació.

Un altre pilar fonamental del sistema ADF és la integració mecànica del diafragma. El diafragma no és només un múscul respiratori; és una estructura clau en la regulació postural, la pressió intraabdominal i la informació aferent cap al tronc de l'encèfal. Quan el diafragma està rígid, inhibït o mal coordinat, la respiració perd eficiència i el cervell interpreta l'estat corporal com una situació de "baixa seguretat". ADF treballa per restaurar la mobilitat, l'elasticitat i la funció sensorial del diafragma, facilitant una respiració més profunda i econòmica.

En relació amb l'ansietat, l'ADF Breathing actua reduint els símptomes fisiològics que la sostenen: hiperventilació subclínica, taquicàrdia, tensió cervical, sensació d'ofec o pressió toràcica. En millorar el control respiratori i la coherència autonòmica, el pacient experimenta una disminució progressiva de la hipervigilància corporal i una millor capacitat d'autoregulació. No es tracta de "calmar la ment", sinó de normalitzar el senyal que el cos envia al cervell.

Pel que fa a l'insomni, ADF Breathing aborda especialment la dificultat per iniciar i mantenir el son. Molts pacients presenten una incapacitat per "desconnectar" a la nit, amb una activació simpàtica persistent. Els protocols d'ADF orientats al vespre i a la nit busquen facilitar la transició cap a estats de baixa activació, afavorint la reducció de la freqüència cardíaca, l'estabilització respiratòria i la preparació del sistema nerviós per al descans. Aquest enfocament és especialment útil en insomni d'origen funcional, associat a estrès, dolor crònic, bruxisme o alteracions respiratòries.

Un aspecte diferencial d'ADF és la seva adaptabilitat al perfil del pacient. No tots els pacients amb ansietat o insomni necessiten el mateix tipus de respiració ni la mateixa dosi d'intervenció. El sistema permet ajustar ritmes, volums i càrrega respiratòria segons l'estat autonòmic, evitant efectes adversos com mareig, agitació o sobreestimulació.

En conclusió, el sistema ADF Breathing ofereix un enfocament científic, estructurat i clínicament aplicable per millorar l'ansietat i l'insomni des d'una perspectiva fisiològica. No substitueix altres tractaments mèdics o psicològics, però actua com un potent modulador de base, retornant al sistema nerviós la capacitat de regular-se de forma eficient. Quan la respiració funciona millor, el cos deixa de viure en alerta constant, i el descans torna a ser possible.